Al principi alguns ens vam espantar una mica quan vam veure les disfresses dels "diables"... però després vam poder emprovar-nos les seves mascares, i entendre com organitzen els seus espectacles i correfocs.
dimarts, 20 de juliol del 2010
Visita a ELS DIABLES DE SANT ANDREU
Al principi alguns ens vam espantar una mica quan vam veure les disfresses dels "diables"... però després vam poder emprovar-nos les seves mascares, i entendre com organitzen els seus espectacles i correfocs.
Biblioteca Sant Andreu visita al PARC DE BOMBERS
En Ricardo i en Camilo han escrit:
"Quan vam anar al parc de bombers ens va semblar molt divertit perquè ells ens van ensenyar el que cal en cas d’alguna emergència i els números dels policíes".
En Kevin opina:
"El Parc de bombers és bonic perquè treballant de bombers pots salvar moltes vides i així un pot recordar fins el dia de la seva mort que un no se´n va així només, sinó que se´n va amb el front ben alt per haver treballat molt i així pot recordar al cel tots els moments que ha treballat amb el seus amics i sap que la seva família encara ho recorda així és la vida del bomber".
SANT ANDREU visita al Zoo
Aquesta és una fotografía de la nostra visita al zoo!
I a continuació us oferim més mostres de "fauna" ben variada!!!! jejeje...
La Biblioteca Can Fabra visita ZOO
ELAINE I GABRIELA van redactar un informe sobre la seva visita al zoo. Aquest tracta sobre els dofins, uns animals molt bufons i divertits.
Mesuren entre 1,5 i 4 metres, el seu pes oscil•la entre 130 i 300 Kg. Són uns animals d'esquena curvada i de pell grisa, fosca. La pell del dofí ofereix una resistència mínima a l'aigua, que li permet nedar a una velocitat increïble (pot aconseguir velocitats de 50 Km./h). L'impuls cap endavant l´aconsegueix amb moviments verticals de la cua.
El dofí té una forma de nedar característica, saltant i enfonsant-se rítmicamente en l'aigua com si cavalqués en les ones. Pel fet de ser mamífer, necessita pujar a la superfície per a respirar, cosa que fa cada vegada que apunta el cap.
El seu cap és petit i el morro s'allarga en forma de bec d'ànec. La seva boca té de 20 a 50 dents en cada mandíbula. La seva aleta dorsal, alta i prima, suposa una altra característica que té en comuna amb els peixos normals.
Els dofins utilitzen gestos per a comunicar-se, però també es comuniquen a través d'un soroll que sembla a una xiulada. Algunes investigacions en la vida dels dofins semblen demostrar que al néixer un dofí, la seva mare li xiula una i una altra vegada perquè el seu bebè reconegui la seva veu i per a ajudar al bebè a crear la seva pròpia "signatura" de veu. Es creu que cada dofí té la seva pròpia "signatura" - una xiulada personal que és única, com la signatura de les persones.
Mesuren entre 1,5 i 4 metres, el seu pes oscil•la entre 130 i 300 Kg. Són uns animals d'esquena curvada i de pell grisa, fosca. La pell del dofí ofereix una resistència mínima a l'aigua, que li permet nedar a una velocitat increïble (pot aconseguir velocitats de 50 Km./h). L'impuls cap endavant l´aconsegueix amb moviments verticals de la cua.
El dofí té una forma de nedar característica, saltant i enfonsant-se rítmicamente en l'aigua com si cavalqués en les ones. Pel fet de ser mamífer, necessita pujar a la superfície per a respirar, cosa que fa cada vegada que apunta el cap.
El seu cap és petit i el morro s'allarga en forma de bec d'ànec. La seva boca té de 20 a 50 dents en cada mandíbula. La seva aleta dorsal, alta i prima, suposa una altra característica que té en comuna amb els peixos normals.
Els dofins utilitzen gestos per a comunicar-se, però també es comuniquen a través d'un soroll que sembla a una xiulada. Algunes investigacions en la vida dels dofins semblen demostrar que al néixer un dofí, la seva mare li xiula una i una altra vegada perquè el seu bebè reconegui la seva veu i per a ajudar al bebè a crear la seva pròpia "signatura" de veu. Es creu que cada dofí té la seva pròpia "signatura" - una xiulada personal que és única, com la signatura de les persones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)